Benvinguda
Desembre 2005 
Versió millorada d'Amber 8 a l'Altix
El passat 19 de setembre es va aplicar un pedaç, preparat pel Dr. Roberto Gomperts, Principal Scientist a SGI, a la versió de l'Altix 3700 del mòdul Sander del programa Amber 8, que millora significativament el rendiment de les simulacions Generalized Born (GB) en màquines amb processadors Itanium2. Podeu trobar més informació sobre aquest pedaç a l'apartat Amber-related links de la pròpia pàgina d'Amber.
Amber és el nom col.lectiu d'un conjunt de programes de modelatge molecular que utilitza el camp de forces Amber. Per a més informació sobre aquesta eina, podeu adreçar-vos a la secció Amber.
El CELLS es connecta a l'Anella
El Consorci per a la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori de Llum Sincrotró (CELLS) es connecta a l’Anella Científica a 10 Mbps des de l’1 de desembre. El CELLS destaca la importància de la connexió a l’Anella ja que, pel Consorci, “avui dia no hi ha ciència sense Internet. Tots els centres d’investigació a nivell mundial i també les universitats estan connectats. Per això, la connexió a l’Anella ens permet formar part de la comunitat científica internacional”.
La connexió s’ha dut a terme a les instal·lacions de l’Edifici de Ciències Nord del Campus Universitari de Bellaterra que allotja al CELLS a l’espera de la construcció del Sincrotró ALBA, el primer accelerador de partícules que es crea a l’Estat. El sincrotró entrarà en funcionament el proper 2009 i se situarà a Cerdanyola del Vallès, al costat de la Universitat Autònoma de Barcelona.
El Sincrotró ALBA, com se l’ha anomenat, estarà integrat per un edifici principal de formigó i vidre en forma de cargol de 140 metres de diàmetre i dues plantes subterrànies on s’ubicaran els tallers i els centres de producció d’energia. Comptarà també amb dos edificis més que ocuparan un total de 22.870 metres quadrats.
La seva construcció ha començat al novembre i continuarà durant tot el proper 2006 fins la seva inauguració el 2009. Al 2007 es té previst instal·lar l’accelerador lineal, anomenat Linac, encarregat d’injectar els electrons necessaris pel funcionament del sincrotró.
El sincrotró estarà destinat a la investigació de l’estructura i les propietats dels materials mitjançant la seva exposició a un feix de llum produït per partícules accelerades electromagnèticament en una gran anella circular. És a dir, s’injecten electrons a gran velocitat en l'accelerador lineal i són dirigits a l’anell sincrotró, on tornen a ser accelerats fins arribar a una velocitat similar a la de la llum i es transfereixen a l’anell d’emmagatzematge on es produeix la radiació del sincrotró, una llum molt potent que al dirigir-la cap a un material és capaç d’analitzar-lo amb una gran precisió. Per això, el sincrotró esdevé una eina molt útil per al seu ús científic.
El CELLS es va constituir el 14 de març de 2003 amb la signatura del conveni entre la Generalitat de Catalunya i el llavors Ministeri de Ciència i Tecnologia, amb una inversió de 178 milions d’euros anuals fins el 2009. El Sincrotró ALBA esdevindrà així, una de les inversions científiques més importants de l’Estat i contribuirà a millorar la competitivitat científica i industrial del país.
La Fundació Universitària del Bages es connecta a l'Anella
La Fundació Universitària del Bages (FUB), adscrita a la Universitat Autònoma de Barcelona, es connecta a l'Anella Científica des de l'1 de desembre amb una línia ADSL a 4 Mbps.
La FUB és una fundació privada amb voluntat d'ampliar, aprofundir i consolidar l'oferta d'estudis superiors en l'àmbit de les comarques centrals de Catalunya.
Actualment la FUB ofereix estudis homologats en els camps de les ciències de la salut i de les ciències empresarials. El seu objectiu és oferir titulacions que tinguin una demanda important per part dels estudiants, que no comptin amb una oferta suficient de places en el sistema universitari català i que tinguin una previsible sortida professional. A més d'aquest objectiu, la FUB vol impulsar la recerca aplicada i consolidar la formació continuada.
3.000 tesis doctorals al TDX
La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va incorporar l'1 de desembre la tesi número 3.000 al servei de Tesis Doctorals en Xarxa (TDX). El director general de Recerca del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, Francesc Xavier Hernández, destaca “la importància del TDX i la necessitat de tenir un servei d'aquestes característiques perquè facilita la feina dels investigadors de casa nostra. En els temps actuals és una eina imprescindible”.
La tesi 3.000, amb títol Biopsia Vertebral Percutánea (BVP). Análisis de resultados de l'autor Antonio Rivas, ha estat dirigida per Enric Cáceres del Departament de Cirurgia de la UAB. Segons explica el seu director, “aquesta tesi doctoral es basa en la Biòpsia Vertebral Percutània (BVP), una tècnica poc invasiva, rutinària i de baix cost que serveix per confirmar l'existència de lesions focals del raquis i establir un diagnòstic exacte davant d'un possible tumor o infecció”.
Concretament, la tesi es tracta d'un estudi retrospectiu de 222 BVP realitzades durant vuit anys i un seguiment clínic-radiològic mínim d'un any. Els resultats mostren els múltiples avantatges de la BVP guiada per tomografia computada i el seu alt grau d'exactitud diagnòstica en metàstasi i mieloma amb dificultats en infeccions i limfoma.
Tarifes per al 2006
La Comissió Permanent del CESCA, en data 2 de desembre, ha aprovat les tarifes dels nostres serveis per al 2006 amb els canvis següents:
| a) |
Es
redefineixen i simplifiquen les tarifes del Servei
d'Emmagatzematge de Dades (SED) a
conseqüència de la renovació
tecnològica del robot ja que no poden
ésser basades en els cartutxos usats de 20 GB. A
partir d'ara es facturarà l'ús de
l'ocupació contractada: 26 €/mes per a 10
GB, 40 €/mes per 100 GB, etc. |
| b) |
Es
simplifiquen també les tarifes per al Servei
d'Allotjament i Hostatge de Servidors (SAHS), eliminant
el trànsit generat i les hores de càlcul
usades del preu a facturar. També s'actualitza
el preu de l'espai en disc d'acord amb el cost del nou
equipament. |
| c) |
S'eliminen
les tarifes interprovincials de l'Anella
Científica així com les tarifes
provincials per a la primera connexió tant de
les institucions adherides com de les vinculades. La
FCRI assumeix el cost dels enllaços
interprovincials a Girona, Lleida i Tarragona, mentre
que el DURSI i el Departament de Salut, la
diferència del cost provincial i la
facturació metropolitana. |
| d) |
També es facturaran com a metropolitanes de 10 i
40 Mbps els punts d'accés amb més de dos
anys de connexió per radioenllaç de 2 i
34 Mbps, respectivament. La diferència entre el
cost i el preu facturat també anirà a
càrrec de les subvencions mencionades. |
| e) |
S'introdueix la comercialització d'un nou tipus
de certificat, el d'Entitat, a usar en aplicacions que
requereixen la signatura electrònica com per
exemple el model 190 de l'Agència
Tributària; aquest nou certificat vincula una
persona física (NIF) a una organització
(CIF), el que li permetrà realitzar certs
tràmits en nom d'aquesta. També, es
redueixen significativament els preus dels certificats
com a fruït del nou model de tarifes establert pel
Consell d'Administració de l'Agència
Catalana de Certificació (CATCert) en data 6 de
juliol. |
A més, també ha aprovat que les quotes d'alta i d'operació per al nou Dipòsit de la Recerca de Catalunya (RECERCAT) siguin gratuïtes fins al proper 1 d'abril de 2006; a partir de llavors seran:
|
• |
Per a les
universitats i institucions que figuren amb nom propi a
la portada, la quota d'alta serà de 3.180 €
i la mensual d'operació, de 46,87
€. |
|
• |
Per a les
institucions que figuren sota un nom genèric a
portada (com per exemple, consorcis o centres de
recerca), la quota d'alta serà d'un 20% de
l'anterior i la d'operació, d'un 50%. |
Les tarifes més significatives es publicaran al DOGC i són les següents:
|
Supercomputació |
||
| Projectes acadèmics |
0,50 |
€/HC |
| Projectes industrials |
1,90 |
€/HC |
| Cerca de
Farmacòfors |
||
| Quota d'alta acadèmica |
212,00 |
€ |
| Quota d'ús
acadèmic |
81,31 |
€/mes |
| Quota d'alta industrial |
1.061,00 |
€ |
| Quota d'ús industrial |
406,59 |
€/mes |
| Suplement per a Tripos |
+50,00 |
€/mes |
| Dipòsits
d'informació (TDX, TDR, RECERCAT) |
||
| Quota d'alta |
3.180,00 |
€ |
| Quota
d'operació |
46,87 |
€/mes |
| Portals
universitaris |
||
| Alta d'hostatge |
500,00 |
€ |
| Alta d'hostatge amb base de dades
Oracle |
1.000,00 |
€ |
| Alta d'hostatge amb base de dades MySQL | 750,00 |
€ |
| Gestió web (< 1 GB) |
57,00 |
€/mes |
| Amb accés a bases de dades
Oracle |
+50,00 |
€/mes |
| Amb accés a bases de dades
MySQL |
+25,00 |
€/mes |
| Anella
Científica |
||
| Quota d'alta a 1 Gbps |
5.000,00 |
€ |
| Connexió |
2.326,00 |
€/mes |
| Quota d'alta a 100 MBps |
3.600,00 |
€ |
| Connexió |
1.085,00 |
€/mes |
| Quota d'alta a 10 Mbps |
990,00 |
€ |
| Connexió |
600,00 |
€/mes |
| Premium per a qualsevol cabal
(10/100/1.000) |
100,00 |
€/mes |
| Quota SxAC per a institucions < 2
Mbps |
Gratuïta |
|
| Quota SxAC per a 2-33 Mbps |
300,00 |
€/mes |
| Quota SxAC per a 34-499 Mbps |
600,00 |
€/mes |
Quota SxAC per a  500 Mbps |
900,00 |
€/mes |
| CATNIX |
||
| Quota d'alta |
1.677,00 |
€ |
| Operació i manteniment 100
Mbps |
247,72 |
€/mes |
| Operació i manteniment 1 Gbps | 372,30 |
€/mes |
| Extensió a Telvent |
325,00 |
€/mes |
| Certificació
Digital |
||
| Personal (CPISR-1 i CPX-1),
vàlid per 4 anys |
24,00 |
per certificat |
| Entitat (CESR-1 i CEX-1), vàlid per 4 anys | 24,00 |
per certificat |
| Dispositiu de Servidor (CDS),
vàlid per 4 anys |
255,00 |
per certificat |
| Dispositiu de Programari (CDP),
vàlid per 4 anys |
430,00 |
per certificat |
| Dispositiu d'Aplicació (CDA),
vàlid per 4 anys |
255,00 |
per certificat |
Reorganització dels departaments del CESCA
La Comissió Permanent, en data 2 de desembre, ha resolt reorganitzar dels departaments del CESCA que van ésser creats l'any 1996:
|
• |
Es
fusionen els departaments de Secretaria i
Administració i de Promoció. Aquest
departament assumeix les funcions d'ambdós a
excepció de les de suport a Direcció, que
s'assignen a un unitat independent, anomenada
Secretaria de Direcció. |
|
• |
Es
modifiquen els noms del departaments
d'Assistència Tècnica i de Comunicacions
i Operacions, a Sistemes i Comunicacions,
respectivament. |
|
• |
Es
redueixen l'Equip Directiu a quatre membres: el
Director i els tres caps. |
Reestructuració dels òrgans assessors del CESCA
Per millorar la pressa de decisions al si de la Comissió Permanent, tot simplificant l'estructura de suport de la comissió i unificant en el Director totes les competències de gestió i elevació de propostes, aquesta comissió en la seva reunió número 41, de data 2 de desembre, ha resolt:
| • |
Crear una única Comissió
Tècnica Assessora (CTA) de la Comissió
Permanent, donat l'alt contingut tècnic dels
serveis oferts pel CESCA. |
||||
|
• |
Mantenir la Comissió Tècnica del CATNIX
i redefinir les comissions de Direcció que
poden ésser de dos tipus: d'usuaris i
d'experts.
|
||||
|
• |
Canviar
els noms del Grup de Treball per a l'Avaluació
d'Adquisicions en Supercomputació (GTAAS) i del
Grup de Treball per a l'Avaluació d'Adquisicions
en Cerca de Farmacòfors (GTAAF) a Experts per a
la Contractació i l'Anàlisi en
Supercomputació (ECAS) i Experts per a la
Contractació i l'Anàlisi en Cerca de
Faramacòfors (ECAF), respectivament. |
||||
|
• |
Eliminar
les següents comissions, assumint la CTA plenament
totes les seves funcions: la Comissió de Serveis
Informàtics de les Universitats de Catalunya
(CSIUC), el Grup de Treball de Seguretat
Informàtica (GTSEG), el Grup de Treball del
Servei de Certificació Digital (GTSCD), la
Comissió de Seguiment i Control del Servei de
Certificació Digital (CdSC-SCD) i el Grup de
Treball per a l'Avaluació d'Adquisicions en
Comunicacions (GTAAC). |
||||
|
• |
Dissoldre
també la Comissió Organitzadora de
Trobades (COT) i la Comissió Organitzadora de la
JOCS (COJ), assumint les seves funcions el personal del
CESCA. |
Aquesta reestructuració tindrà lloc a partir de l'1 de gener de 2006.
1.000 documents a RECERCAT
L’Institut de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha incorporat el document número 1.000 a RECERCAT, un dipòsit institucional cooperatiu de documents digitals en matèria de recerca.
El secretari de Telecomunicacions i Societat de la
Informació i president de la Comissió Permanent
del CESCA, Oriol Ferran, considera “que el projecte
RECERCAT és un dels exemples que ens permet preservar
i difondre el coneixement com a paradigma de la Societat del
Coneixement”. Ferran destaca que “RECERCAT
demostra la voluntat que tots aquells continguts que
s’han generat mitjançant els recursos
públics siguin consultats lliurement”.
El working paper de
Jordi Argelaguet i Argemí, amb que es va aconseguir la
fita del document 1.000 el divendres 9 de desembre, porta per
títol Dos casos de democracia consociativa:
Irlanda del Nord i el Tirol del Sud comparats. Al
treball, l’autor posa els exemples europeus
d’Irlanda del Nord i el Tirol del Sud com a models de
democràcia de consens, que parteix del principi segons
el qual tots els afectats per una decisió
política haurien de tenir l’oportunitat de
participar en la presa d’aquesta decisió,
directament o a través dels seus representants.
Actualment, RECERCAT compta amb la incorporació de cinc universitats catalanes, tot i que properament està previst que s’hi afegeixin altres universitats i centres d’investigació. A més de la UAB, la Universitat Pompeu Fabra (UPF), la Universitat de Vic (UVic), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat de Barcelona (UB) ja han començat a introduir documents. Les tres primeres es van incorporar en fase de proves entre els mesos d’abril i juny. La UPC va afegir al setembre els documents de l’Institut d’Organització i Control de Sistemes Industrials, mentre que la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UB es va incorporar a l’octubre. Cal destacar el gran volum de documents que va afegir el Departament d’Economia i Empresa de la UPF el mes de setembre, quan va carregar 719 documents al servidor.
RECERCAT s’engloba en el programa Universitat Digital, una iniciativa impulsada des del DURSI amb l’objectiu fonamental de facilitar la cooperació, comunicació i col·laboració entre universitats mitjançant la implantació i el desenvolupament de les TIC.La FUNDEMI es connecta a l'Anella a 10 Mbps
La FUNDEMI es connecta a l'Anella Científica a 10 Mbps des del 12 de desembre, mitjançant el punt d'accés directe a la xarxa Giganet d'Al-Pi Telecomunicacions.
La FUNDEMI és una escola de negocis que pertany al grup IQS, una de les 10 institucions federades que integren la Universitat Ramon Llull (URL), i desenvolupa estudis empresarials i màsters relacionats amb el món dels negocis.
Reconeixement dels certificats digitals de persona jurídica de l'EC-UR
L'Agència Estatal d'Administració Tributària (AEAT) ha resolt admetre els certificats digitals de persona jurídica, emesos sota l'Entitat de Certificació d'Universitats i Recerca (EC-UR), per realitzar tràmits telemàtics.
Concretament, l'AEAT admet com a vàlid el Certificat d'Entitat de Signatura Reconeguda de classe 1 (CESR-1). Els CESR-1 són certificats reconeguts que funcionen amb dispositiu segur de creació de signatura electrònica. S'utilitzen en aplicacions que requereixen la signatura electrònica vinculant una persona física (NIF) a una organització (CIF), i permeten, per tant, realitzar certs tràmits en nom d'aquesta, com per exemple, presentar el Model 190 de l'Agència Tributària que només es pot trametre per mitjans telemàtics segons contempla una ordre ministerial aprovada el mes d'octubre. D'aquesta manera, les empreses entre 25 i 50.000 treballadors podran presentar per Internet la retribució anual d'ingressos i retencions a compte de l'IRPF (Model 190).
El CESR-1 garanteix la identitat del subscriptor i del posseïdor de la clau privada d'identificació i signatura, i permet la generació de la “signatura electrònica reconeguda”, és a dir, la signatura electrònica avançada que es basa en un certificat reconegut i que ha estat generada emprant un dispositiu segur.
Aquest reconeixement complementa el realitzat el passat 30 d'agost, on es va validar el Certificat Personal d'Identificació de Signatura Reconeguda de classe 1 amb càrrec (CPISR-1) per fer possible els tràmits electrònics amb l'AEAT tal com la declaració de la renda de les persones físiques, i les consultes i sol·licituds en línia amb tota garantia.